La Legenda aurea és una col·lecció de vides de sants i festivitats eclesiàstiques compilada pel frare dominic Jacobus de Voragine en el segle XIII. Va circular per tot Europa en milers de còpies manuscrites i va ser traduïda en diferents llengües. La traducció catalana es conserva en diversos manuscrits datats entre la fi del segle XIII i el XV i en diverses edicions del segle XVI. El còdex N-III-5 conservat a El Escorial és el més antic d'una de les dues branques de la traducció. Aquest tercer volum conté quaranta-un capítols més, des de l'episodi de la trobada de la Vera Creu fins al capítol dels sants Simplici i Faustí. Incorpora, a més, unes quantes vides que Voragine no va incloure en l'obra en llatí, com la de santa Clara, fundadora de l'orde de les Clarisses, o les de sant Antoni framenor, sant Ponç, santa Quitèria i les d'altres sants amb molta tradició en els territoris de parla catalana, com sant Feliu i sant Cugat. Destaquen especialment els capítols dedicats a santes de vida atzarosa, ben atractius des del punt de vista narratiu, com les santes transvestides (santa Marina i santa Teodora) o el de santa Maria Magdalena, la pecadora que va redimir Jesús. No hi manquen sants de gran transcendència en el territori peninsular, com l'apòstol sant Jaume.

Volum en homenatge a Francesc Pérez i Moragón, editor de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana entre 1994 i 2013, en què es jubilà per raons d’edat. Persona molt estimada per tots els valencians i valencianes que s’han beneficiat de les seues impagables contribucions al coneixement de la nostra història política i cultural del darrer segle i mig. Els textos seleccionats del volum —una tria de l’autor— són només una antologia mínima, de les seues nombroses aportacions a la memòria històrica del país.

L'apicultura tradicional ha comptat al nostre país amb un passat mil·lenari. Fins a l'arribada del segle XX, la producció de mel i cera va respondre a necessitats físiques i culturals que varen ajudar a donar personalitat a aquesta pràctica. El conreu de les abelles sempre ha estat un tipus de ramaderia especial, perquè la seva propietat és molt difícil d'individualitzar. D'aquí que la seva explotació -en forma de mel, de cera o d'altres productes menors- s'acompanyés d'altres mostres culturals diferents. Les cultures de les abelles pretén ser un compendi de tots aquests elements culturals, primer de tot des d'un punt de vista de l'explotació, però també des d'un punt de vista exclusivament cultural.

'EL GERMÀ ROGER VA COMPRENDRE profundament el cor humà, perquè va confiar-hi i va procurar no jutjar mai, fins i tot en contexts de dificultat i violència extremes. Aquesta comprensió es reflecteix en la Regla, deixant clar que no es tracta d'una proposta per a herois, sinó per a homes que necessitaran un entorn que cal cuidar, que estaran temptats per moltes i variades circumstàncies, que la pregària, els compromisos, la vida de comunitat no són quelcom que s'esdevingui en línia recta, en progressió perfecta, sinó que tot està solcat de llum, però també d'ombres. Tot i aquesta ambigüitat, la pro-posta que fa és profundament optimista, recolzada en la fe que Jesucrist ressuscitat pot transfigurar-nos i posar-nos en el camí clar de l'amor a Déu i al proïsme.' (Del pròleg de Manel Gasch i Hurios, abat de Montserrat.)

La Montse Batlle ens descobreix les seves receptes de cuina, només un tastet de tot el seu coneixement. Ens convida a aprendre a meravellar-nos per les plantes, per la muntanya; en definitiva, per la vida! Però el més valuós que ens ofereix és la seva mirada i l?art per fer ressaltar la bellesa de les plantes en les seves propostes culinàries. La Montse ens anima a sortir amb un cistell, ben segur que alguna planta aromàtica o fruita trobarem. Ens encoratja a estimar i tenir cura del nostre entorn per adonar-nos que ell ens cuida a nosaltres. Els tresors vegetals que trobarem a la muntanya es convertiran en els ingredients màgics que apareixen en les receptes d?aquest llibre. Sortiu, cuineu i prepareu-vos per nodrir cos i esperit!

Una any més l'Ajuntament de Molins de Rei mostra el seu compromís amb la igualtat entre homes i dones, ja que malauradament la crisi sanitària i també ja social que patim, de nou ha agreujat les diferències i ens recorda que encara tenim camí per recórrer. Més que mai en aquest context d'incertesa necessitem comptar amb espais de creació que ens aportin il·lusió, que permetin desenvolupar els talents i que mantinguin en peu l'esperit de justícia social que ha de possibilitar a totes les dones i homes una vida millor, diferent, més agradable, en què tinguin cabuda totes les persones i totes les diferències, basades en el respecte, l'empatia i la igualtat d'oportunitats.

Les sèries de televisió no són un fenomen nou i, per això, algunes d'elles ja ens semblen clàssics, però mai no n'hi havia hagut tantes com ara, ni ho havíem tingut tan fàcil per mirar-les. Durant els darrers anys, s'han convertit en un dels principals productes de consum cultural, ens han canviat la manera de veure la ficció i, fins i tot, han marcat la percepció dels debats públics. Per què mirem sèries? Per què a vegades ens costa tant escollir-ne una? En aquest llibre ens proposem repassar com mostren les sèries els grans temes de la societat actual i per què les hem convertit en part indissoluble de la nostra quotidianitat. Al capdavall, és innegable que les sèries, com les plataformes que les aglutinen als seus respectius catàlegs, ens han canviat la vida.

Segons el poeta i editor Àlex Susanna, Eugeni Perea 'ha aixecat un dels corpus dietarístics més sòlids, amens i personals d'aquest últim quart de segle en català'. Per això i perquè, a més, ha destacat d'una manera més que notable en els camps de la història, l'onomàstica, l'arxivística i la poesia, ara que compleix 70 anys calia retre-li un homenatge en forma d'allò que ell més s'estima: els llibres. En aquest volum, doncs, hi trobareu -a més de la seva bibliografia i cronologia biogràfica- un recull de trenta-dos textos que, de manera afectiva, tracten els diversos ves-sants que han omplert la vida de l'Eugeni Perea: novel·la, memorialística, poesia, excursionisme, gastronomia, art, viatges, docència, història, toponímia, vincle entre paisatge i literatura, activisme cultural... En definitiva, el volum que teniu a les mans confegeix el perfil d'un homenot d'incontestable talla intel·lectual alhora que en destaca la indiscutible dimensió humana.